Entre arbres i verdesca; pedres, sol i horitzó; flors, camins i pujades, s’hi troba la cita mínimament mensual. El futur que m’espanta i se’m menja i la calor que ja puc sentir picant fort contra cada corba dels meus cabells. M’agrada trobar-m’hi, de totes maneres. Que els desitjos volin lliures, ampliant les seves mires. I que l’aire entri als meus pulmons, fresc i net, salvi la vida d’aquest cor accelerat. Pujades i baixades després, tu tens la culpa de la seva idealització.
Canvis
Fa 15 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada