Els supòsits sobre què vivia resultaven ser un castell de cartes que s’aguantava miraculosament alçat, expectant a la primera bufada lleu que acabés amb tot aquell miratge. Era conscient de la inseguretat del seu terra, de la tremolor de tota la seva realitat a cada passa. Per això sempre totes venien precedides d’una reflexió intensa i interna.Sovint es demanava com seria fonamentar la seva realitat sobre un terreny més segur, fortament cohesionat, on pogués picar de mans i peus sense considerar la possibilitat d’ensorrar-se món endins de manera inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada