El pas del temps dins la caixa de música s’atura, torna lent. El compàs de la melodia mai escrita marca el temps, marca el ritme que se m’escapa pels pèls. La ballarina volta i dansa, segueix dansant fins que m’escup la meva imatge en forma de mirall. Impertinent i hipòcrita. Bellesa sobrenatural que resulta ser terrorífica. La música segueix avançant a pas lent, constant. El temps penja del fil, del seu fil. Res està sota el meu control. Tot penja. Tot va i ve.
Canvis
Fa 15 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada