La partida es va fent difícil mentre la pluja tenyeix d'aigua les cases i els carrers d'aquesta ciutat. El futur llunyà se m'ha acostat massa i ha passat a ser el meu present. Ja no hi caben suposicions ni expectacions; la realitat ja em toca amb el seu dit amenaçant. Ja no em puc fer la despistada.(i tu què?)
Pero chica muéstrame un poco de tu vida!
ResponEliminaDoncs... ami que em fa una mica de "cosa" pujar en avions... jeje
ResponEliminarecords;)
L'imperdible de ℓ'Àηimα